Mostrando entradas con la etiqueta literatura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta literatura. Mostrar todas las entradas

domingo, 22 de septiembre de 2013

Gobernar y educar por cojones, en varias lenguas

Es en los encuentros y foros empresariales o similares donde el 'president' de las Illes Balears da lo mejor de sí mismo. No acostumbra a frecuentar otros escenarios menos cómodos, como reuniones con desempleados, trabajadores, autónomos y pequeños empresarios, sindicatos, o incluso comparecencias en el Parlament. En el distendido encuentro reciente que mantuvo con el grupo Gold de la organización profesional BNI ("Business Network International") soltó algunas de sus perlas verbales. Manifestó su preocupación por dar "seguridad jurídica a los empresarios rompiendo la rigidez". Nos preguntamos a qué rigidez se refiere (si es la relacionada con el contrato de trabajo no se ha enterado de las últimas reformas laborales del gobierno central, sustentado por su partido), y si también le preocupa la seguridad jurídica de los trabajadores.

Para José Ramón Bauzá es imprescindible dominar "dos, tres, cuatro o cinco idiomas, cuantos más mejor". Y pretende tal objetivo con una política de recortes en educación y cultura, prima hermana de la de Wert en el gobierno central. Con menos profesores y más alumnos por aula. Con centros educativos que tienen que hacer auténticos malabarismos para seguir funcionando (no se cubren las bajas de profesores, por ejemplo).

Bauzá dice que apuesta por el plurilingüismo en la formación, para garantizar la "competitividad" de las generaciones futuras de las islas: "En Balears apostamos por el trilingüismo y por el plurilingüismo para garantizar la competitividad futura de nuestros hijos" (sic). Yo creía que a mis hijas se las educaba para adquirir cultura, para armar la persona y la personalidad con valores éticos y solidarios, para dotarse de una conciencia crítica. Y para conseguirlo es menester mamar matemáticas y física y química; pero también filosofía y música; lenguas (incluyendo las clásicas) y geografía e historia, y ciencias naturales; sin olvidar la educación física y deportes. Pero resulta que no, que estoy equivocado. La educación no es para formar personas, es para constituir y anotar en el registro mercantil titulados competitivos.

Es por esa mercantil competitividad formativa del liberal y reformista (según él mismo se define) 'president' del Govern balear, por la que Bauzá ha impuesto el trilingüismo por decreto ley. Sin consenso con la comunidad educativa, y burlándose de una resolución del Tribunal Superior de Justicia que suspendía cautelarmente su implantación. Es por lo que en Balears se cumple la primera semana de huelga indefinida de personal docente. Y es el decreto ley del TIL (Tratamiento Integrado de Lenguas) lo que ha provocado la conflictividad, no el trilingüismo per se, como machaconamente desinforman determinados medios de comunicación.

Al comienzo del curso escolar nuestra hija pequeña (alumna de tercer ciclo de primaria) nos preguntó porqué este año las matemáticas son en castellano, contrariada después de haberlas estudiado en catalán en todos los cursos anteriores. Difícil respuesta cuando, según nos dijo, también había sorprendido tal circunstancia a los profesores.

Escuchamos una entrevista a un profesor de matemáticas. Confiesa que no se encuentra capacitado para impartir su disciplina en la lengua de Shakespeare. Prefiero un buen profesor de matemáticas que imparta la asignatura en catalán con un nivel digno, a un buen profesor de dicha asignatura (u otra) que la imparta en inglés con un nivel mediocre. No se trata de saber inglés, el enseñante tiene que dominarlo con unos niveles pedagógico y técnico adecuados a la disciplina académica que se imparta.

Otro arma educativa empuñada por Bauzá, además del inglés, es el catalán. Unos días después de su encuentro "gold" no le quedó más remedio que acudir al pleno del Parlament, con "su" TIL de protagonista. Oró, orgulloso, que no defenderá "el catalán que se habla en Cataluña, sino el que hablan nuestros padres y abuelos". La cual es una afirmación sentimentaloide, falaz y acientífica. El castellano que hablaba mi madre (que a duras penas escribía), aun siendo mi lengua vernácula materna, no es formalmente el castellano que hablo y escribo, el que he estudiado en el colegio y en el instituto, y perfeccionado en la universidad.

El catalán que, hasta ahora, se estudia en las Illes Balears es el catalán estándar. Estándar bajo la supervisión del 'Institut d’Estudis Catalans' (IEC), y que recoge las variedades lingüísticas de las islas: el dialecto balear y sus subdialectos: mallorquín; menorquín; ibizenco; formenterés. Haría bien el señor Bauzá en contar con la Universitat de les Illes Balears (UIB), que asesora en los libros de texto de catalán balear, donde se lo explicarían doctamente. (En vez de rodearse de asociaciones con nombres en catalán/balear, que defienden la supremacía castellana; y de 'consellers' que no pronuncian ni una sola palabra en catalán/balear). Seguro que le asesoran convenientemente, aunque no se haya atrevido a acudir al acto de apertura del curso universitario, ni él ni su 'consellera' de Educación, Cultura y Universidades, Joana Maria Camps —debe ser por miedo a ahogarse en la "marea verde" de la enseñanza—. No dudamos de sus conocimientos y pericia farmacéutica, habida cuenta de que su farmacia es una de las más rentables de Balears; pero parece que su fuerte (y el de su 'consellera') no es la filología.

Si la catalanofobia del 'president' no lo cegara, y se dejara asesorar por lingüistas y filólogos, entendería un poco mejor qué es eso del "catalán estándar". Se trata de establecer un canon lingüístico común que provea un uso y acredite unos conocimientos e interlocución en todos los territorios catalanoparlantes. Sería inaudito escuchar a la presidenta de Andalucía proclamar que en las escuelas andaluzas no se enseña el castellano que se habla en Castilla. Por ello causó estupefacción en la comunidad científica la creación (a finales de los noventa) de la Academia Valenciana de la Lengua (AVL): por su efecto fragmentador de la lengua. El español también se enseña bajo un estándar internacional, con la supervisión de la Real Academia Española (RAE) y la colaboración del Instituto Cervantes; reconociendo las variedades americanas (academias de la lengua; Diccionario panhispánico de dudas; etcétera).

Pero la fragmentación del catalán no es exclusiva del País Valencià (Comunitat Valenciana) —con riesgo de sumarse las Illes Balears—. Las Cortes de Aragón se han inventado el esperpéntico nombre de LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) para denominar al catalán; y, para disimular, bautizan al aragonés como LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica). Siglas que mas bien parecen un trabalenguas. Bauzá no está solo en su cruzada.

Mientras el castizo Bauzá defiende a capa y espada el castellano (en peligro de extinción) y el balear, la chulapa Esperanza Aguirre se erige en "catalanizadora" de España. Emulando a su colega Aznar, está dispuesta incluso a hablar catalán en la intimidad.

Suso de Toro describía muy bien en su columna "Admiremos a Cataluña" algunos de los complejos elementos de la desafección del pueblo catalán. Señalaba, entre otros sociopolíticos, aspectos socioculturales como la falta de reconocimiento de la literatura catalana, de su música. Yo añadiría el nulo interés del Estado por la enseñanza de sus lenguas cooficiales, fomentando su aprecio y conduciendo a la percepción de la diversidad idiomática como un enriquecimiento cultural. Es incomprensible que no tengan presencia en las escuelas e institutos de toda España —y no solo en las escuelas oficiales de idiomas—.

En las urnas, por lo que se ve, no solo votamos una opción política determinada, también elegimos el tamaño genital. En Balears, y en España, el Partido Popular nos gobierna por parlamentaria mayoría absoluta, por gubernamentales decretos leyes, y por democráticos cojones.

Governar i educar per collons, en diverses llengües

És en les trobades i fòrums empresarials o similars on el president de les Illes Balears dóna el millor de si mateix. No acostuma a freqüentar altres escenaris menys còmodes, com a reunions amb aturats, treballadors, autònoms i petits empresaris, sindicats, o fins i tot compareixences en el Parlament. En la distesa trobada recent que va mantenir amb el grup Gold de l'organització professional BNI ("Business Network International") va deixar anar algunes de les seves perles verbals. Va manifestar la seva preocupació per donar "seguretat jurídica als empresaris trencant la rigidesa". Ens preguntem a quina rigidesa es refereix (si és la relacionada amb el contracte de treball no s'ha assabentat de les últimes reformes laborals del govern central, sustentat pel seu partit), i si també li preocupa la seguretat jurídica dels treballadors.

Per a José Ramón Bauzá és imprescindible dominar "dos, tres, quatre o cinc idiomes, quants més millor". I pretén tal objectiu amb una política de retallades en educació i cultura, cosina germana de la de Wert al govern central. Amb menys professors i més alumnes per aula. Amb centres educatius que han de fer autèntics malabarismes per seguir funcionant (no es cobreixen les baixes de professors, per exemple).

Bauzá diu que aposta pel plurilingüisme en la formació, per garantir la "competitivitat" de les generacions futures de Les Illes: "En Balears apostem pel trilingüisme i pel plurilingüisme per garantir la competitivitat futura dels nostres fills" (sic). Jo creia que a les meves filles les hi educava per adquirir cultura, per armar la persona i la personalitat amb valors ètics i solidaris, per dotar-se d'una consciència crítica. I per aconseguir-ho és menester mamar matemàtiques i física i química; però també filosofia i música; llengües (incloent les clàssiques) i geografia i història, i ciències naturals; sense oblidar l'educació física i esports. Però resulta que no, que estic equivocat. L'educació no és per formar persones, és per constituir i anotar en el registre mercantil titulats competitius.

És per aquesta mercantil competitivitat formativa del liberal i reformista (segons ell mateix es defineix) president del Govern balear, per la qual Bauzá ha imposat el trilingüisme per decret llei. Sense consens amb la comunitat educativa, i burlant-se d'una resolució del Tribunal Superior de Justícia que suspenia cautelarment la seva implantació. És pel que en Balears es compleix la primera setmana de vaga indefinida de personal docent. I és el decret llei del TIL (Tractament Integrat de Llengües) el que ha provocat la conflictivitat, no el trilingüisme per se, com mallen (esforçant-se insistentment) en desinformar determinats mitjans de comunicació.

Al començament del curs escolar nostra filla petita (alumna de tercer cicle de primària) ens va preguntar perquè aquest any les matemàtiques són en castellà, contrariada després d'haver-les estudiat en català en tots els cursos anteriors. Difícil resposta quan, segons ens va dir, també hi havia sorprès tal circumstància als professors.

Escoltem una entrevista a un professor de matemàtiques. Confessa que no es troba capacitat per impartir la seva disciplina en la llengua de Shakespeare. Prefereixo un bon professor de matemàtiques que imparteixi l'assignatura en català amb un nivell digne, a un bon professor d'aquesta assignatura (o una altra) que la imparteixi en anglès amb un nivell mediocre. No es tracta de saber anglès, l'ensenyant ha de dominar-ho amb uns nivells pedagògic i tècnic adequats a la disciplina acadèmica que s'imparteixi.

Un altre arma educativa empunyada per Bauzá, a més de l'anglès, és el català. Uns dies després de la seva trobada "gold" no li va quedar més remei que acudir al ple del Parlament, amb "el seu" TIL de protagonista. Va orar, orgullós, que no defensarà "el català que es parla a Catalunya, sinó el que parlen els nostres pares i avis". La qual és una afirmació sentimentaloide, fal·laç i acientífica. El castellà que parlava la meva mare (que amb prou feines escrivia), àdhuc sent la meva llengua vernacla materna, no és formalment el castellà que parlo i escric, el que he estudiat en el col·legi i en l'institut, i perfeccionat a la universitat.

El català que, fins ara, s'estudia en les Illes Balears és el català estàndard. Estàndard sota la supervisió de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), i que recull les varietats lingüístiques de les illes: el dialecte balear i els seus subdialectes: mallorquí; menorquí; eivissenc; formenterer. Faria bé el senyor Bauzá a comptar amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), que assessora en els llibres de text de català balear, on l'hi explicarien doctament. (En comptes d'envoltar-se d'associacions amb noms en català/balear, que defensen la supremacia castellana; i de consellers que no pronuncien ni una sola paraula en català/balear). Segur que li assessoren convenientment, encara que no s'hagi atrevit a acudir a l'acte d'obertura del curs universitari, ni ell ni la seva consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps —ha de ser per por d'ofegar-se en la "marea verda" de l'ensenyament—. No dubtem dels seus coneixements i perícia farmacèutica, tenint en compte que la seva farmàcia és una de les més rendibles de Balears; però sembla que el seu fort (i el de la seva consellera) no és la filologia.

Si la catalanofòbia del president no ho encegués, i es deixés assessorar per lingüistes i filòlegs, entendria una mica millor què és això del "català estàndard". Es tracta d'establir un cànon lingüístic comú que proveeixi un ús i acrediti uns coneixements i interlocució en tots els territoris catalanoparlants. Seria inaudit escoltar a la presidenta d'Andalusia proclamar que a les escoles andaluses no s'ensenya el castellà que es parla a Castella. Per això va causar estupefacció en la comunitat científica la creació (a la fi dels noranta) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): pel seu efecte fragmentador de la llengua. L'espanyol també s'ensenya sota un estàndard internacional, amb la supervisió de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i la col·laboració de l'Institut Cervantes; reconeixent les varietats americanes (acadèmies de la llengua; Diccionari panhispànic de dubtes; etcètera).

Però la fragmentació del català no és exclusiva del País Valencià (Comunitat Valenciana) —amb el risc de sumar-se les Illes Balears—. Les Corts d'Aragó s'han inventat l'esperpèntic nom de LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) per denominar al català; i, per dissimular, bategen a l'aragonès com LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de les àrees Pirinenca i Prepirinenca). Sigles que mes bé semblen un embarbussament. Bauzá no està sol en la seva croada.

Mentre el castís Bauzá defensa aferrissadament el castellà (en perill d'extinció) i el balear, la 'chulapa' Esperanza Aguirre s'erigeix en "catalanitzadora" d'Espanya. Emulant al seu col·lega Aznar, està disposada fins i tot a parlar català en la intimitat.

Suso de Toro descrivia molt bé en la seva columna "Admiremos a Cataluña" ("Admirem a Catalunya") alguns dels complexos elements de la desafecció del poble català. Assenyalava, entre altres sociopolítics, aspectes socioculturals com la falta de reconeixement de la literatura catalana, de la seva música. Jo afegiria el nul interès de l'Estat per l'ensenyament de les seves llengües cooficials, fomentant la seva estima i conduint a la percepció de la diversitat idiomàtica com un enriquiment cultural. És incomprensible que no tinguin presència a les escoles i instituts de tota Espanya —i no solament a les escoles oficials d'idiomes—.

En les urnes, per la qual cosa es veu, no solament votem una opció política determinada, també triem la grandària genital. A Balears, i a Espanya, el Partit Popular ens governa per parlamentària majoria absoluta, per governamentals decrets lleis, i per democràtics collons.

lunes, 3 de diciembre de 2012

Dulce Chacón: "Es fundamental la MEMORIA para saber quiénes somos"

En nuestra memoria: noveno aniversario del fallecimiento de Dulce Chacón.

 


Dulce Chacón. Dulce Chacón Gutiérrez (Zafra, Badajoz, 3 de junio de 1954 - Brunete, Madrid, 3 de diciembre de 2003) fue una narradora y poetisa española.

http://es.wikipedia.org/wiki/Dulce_Chac%C3%B3n