Méndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors

Camarades Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, ho heu tornat a fer. El 25 de gener heu signat, juntament amb les patronals CEOE i CEPYME, l'anomenat "II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014".

Secretaris generals dels, en temps, sindicats de classe (obrera); ja fa tant de temps, que ni ens acordem. Sindicats tots dos, UGT i CCOO, al servei del govern i dels grans patrons de torn.

Heu signat un acord que conté, per enèsima vegada, atacs frontals contra els interessos i els drets de la classe treballadora.

Entre unes altres, disposeu de matèries tals com: estructura de la negociació col·lectiva, flexibilitat, ocupació, formació, promoció, teletreball, criteris en matèria salarial, inaplicació negociada en l'empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col·lectius sectorials, etc.

En quin sentit?: pèrdua de poder adquisitiu durant tres anys; flexibilització de la jornada i dels salaris i la retribució, a cop empresarial, amén de la modificació de les condicions de treball i de torns; vinculació dels salaris a la productivitat, però no dels beneficis empresarials a la seva reinversió en l'empresa; mobilitats funcionals i geogràfiques; despenjament del conveni col·lectiu...

Elements que condueixen a la individualització –més encara– de les condicions de treball, i a una major desprotecció en els àmbits productius i negocials inferiors: les petites i mitjanes empreses (majoria a Espanya), sense representació unitària dels treballadors.

Obeïu els obscens designis de retallades econòmiques, socials i laborals; d'institucions ultraliberals tals com el Banc Central Europeu i la Unió Europea; capitanejats per "Merkozy" (més Merkel que Sarkozy...), i coexecutades pel seu obedient subordinat Rajoy.

Després de tots els regals lliurats en l'acord a les grans patronals (incloses les bancàries), el vostre president del govern de l'estat espanyol anuncia (a l'estranger), entre somriures, que la reforma laboral li valdrà una vaga general. Ja veieu que "els mercats" són insaciables, per moltes ofrenes que se'ls dediquin; per molt que es col·labori i participi en la por amb el qual adormen als ciutadans i als treballadors.

Quina legitimitat tindreu per convocar-li a Rajoy la seva "merescuda" vaga general?

A canvi de quin i/o per a qui signeu aquests regals als rancis grans patrons espanyols?

Fareu algun dia alguna cosa per intentar recuperar la solidaritat obrera i la consciència sindical i de classe? I el respecte de les vostres bases cap a les cúpules sindicals?